En defensa de l'ACCIÓ DIRECTA
Acomodament...
Defensar que l'única manera d'intentar transformar aquesta societat que ens envolta a través de JSC és mitjançant la "nostra" representació a l'administració pública, crec que és un signe d'acomodament.
Creure que la nostra ideologia i els canvis socials que aquesta proposa només s'aconsegueixen a través d'una minsa representació política, crec que és un error, un error simptomàtic d'un creixent acomodament ("burgesia" incipinent).
Amb això no nego en cap moment que l'Administració Pública sigui l'instrument fonamental per aconseguir una transformació social real, però si que crec que com a organització política juvenil els nostres intruments per forçar aquesta transformació s'han de basar en l'acció directa.
Una acció directa que comença per dir en veu alta totes aquelles coses que reivindiquem, tots aquells valors i ideals que ens mouen. Treballar conjuntament amb la societat civil, la organitzada i la no organitzada, el món associatiu formal i el no formal, acostar-nos a postures que ens ajudin a arribar a els nostres objectius. O és que l'emancipació juvenil, i en general l'emancipació total d'una societat jove democràticament i summergida en un capitalisme que ho envolta tot, ha de portar l'ediqueta d'un únic salvador. Perquè no unir-nos per arribar a unes mateixes metes?
Sortir al carrer, contactar amb altres associacions i organitzacions que lluiten per uns mateixos objectius (sempre amb matissos) no ha de ser un fet aillat. De guerres està plena el món (no només a Irak) i moltes tant aprop com a casa nostra, amb nosatres (precarietat laboral, especulació immobiliària, falta de recursos per l'educació,etc. ). I encara hem de guanyar moltes batalles.
Pensar que l'única eina de transformació que tenim són uns càrrecs públics, molts cops incapaços de coordinar-se, és com pensar que com a ciutadans i ciutadanes l'única manera de participació que tenim és dipositar un vot a una urna un cop cada quatre anys (i amb això no trec importància al vot).
Si no donem legitimitat a altres formes de participació, que esperem de nosaltres mateixos? A mi em fa què pensar. I a vosaltres?
Defensar que l'única manera d'intentar transformar aquesta societat que ens envolta a través de JSC és mitjançant la "nostra" representació a l'administració pública, crec que és un signe d'acomodament.
Creure que la nostra ideologia i els canvis socials que aquesta proposa només s'aconsegueixen a través d'una minsa representació política, crec que és un error, un error simptomàtic d'un creixent acomodament ("burgesia" incipinent).
Amb això no nego en cap moment que l'Administració Pública sigui l'instrument fonamental per aconseguir una transformació social real, però si que crec que com a organització política juvenil els nostres intruments per forçar aquesta transformació s'han de basar en l'acció directa.
Una acció directa que comença per dir en veu alta totes aquelles coses que reivindiquem, tots aquells valors i ideals que ens mouen. Treballar conjuntament amb la societat civil, la organitzada i la no organitzada, el món associatiu formal i el no formal, acostar-nos a postures que ens ajudin a arribar a els nostres objectius. O és que l'emancipació juvenil, i en general l'emancipació total d'una societat jove democràticament i summergida en un capitalisme que ho envolta tot, ha de portar l'ediqueta d'un únic salvador. Perquè no unir-nos per arribar a unes mateixes metes?
Sortir al carrer, contactar amb altres associacions i organitzacions que lluiten per uns mateixos objectius (sempre amb matissos) no ha de ser un fet aillat. De guerres està plena el món (no només a Irak) i moltes tant aprop com a casa nostra, amb nosatres (precarietat laboral, especulació immobiliària, falta de recursos per l'educació,etc. ). I encara hem de guanyar moltes batalles.
Pensar que l'única eina de transformació que tenim són uns càrrecs públics, molts cops incapaços de coordinar-se, és com pensar que com a ciutadans i ciutadanes l'única manera de participació que tenim és dipositar un vot a una urna un cop cada quatre anys (i amb això no trec importància al vot).
Si no donem legitimitat a altres formes de participació, que esperem de nosaltres mateixos? A mi em fa què pensar. I a vosaltres?
LAIA
Etiquetas: PP
posted by Jonatan García at 10:00 p. m.
7 Comments:
Yo no creo que la manera que tenga la JSC de cambiar la sociedad sean los cargos publicos, estos sí que deben ser los encargados de ejecutar la manera de pensar la JSC.
Lo que pasa en esta organización es que muchísima gente pierde el norte y se olvida de porqué empezo a militar y ahora solo se preocupan de copar algún cargo (Parlament, Nicaragua, Ayuntamiento o Nacional).
Los cargos (públicos o no)no tienen que olvidar el qué están ahí, estan para aplicar las políticas que entre todos decidamos, la linea de la organización. Nunca los cargos pueden ser ejecutar sus responsabilidades de forma nominativa (como suele pasar) sin tener en cuenta la opinión de la gente que ha contribuido a que pudieran ocuparlos (simplememente creo deberían consultar de vez en cuando alguna cosa, ya que es cierto que en el fondo la responsabilidad es suya por lo que las decisiones tambien, pero no pueden ocupar un puesto por ser de la JSC y luego si te e visto no me acuerdo, y acordarse cuando se tengan que reelegir)
Pero sigo pensando que la organización no solo son los cargos, hay mucho más (y lo sabes) aunque si que es cierto que la gente que los ocupan (y que por ello tienen un poco más de fuerza) impiden que seamos más reindivicativos, que alcemos más la voz o simplemente que salgamos a la calle... porque si enfadas a los jefes del partido quizás su anhelado cargo peligre
No puc estar més d'acord amb el post: una organització com la JSC (i també el PSc, si em permeteu), ha de combinar l'acció transformadora a través de l'acció de govern, quan hi accedeix, amb una tasca decidida de creació de la majoria social i de les condicions necessàries per a transformar radicalment la nostra societat i basar-la en els valors de llibertat, igualtat i solidaritat que ens han portat a organitzar-nos i lluitar pel socialisme. Aquesta reflexió que feu és molt necessària, felicitats!
La JSC no té càrrecs públics, ja que no som cap partit. El nostre treball consisteix a transformar la societat en la qual vivim fent acció política, sortint al carrer, fent formació i presionant els diferents governs, siguin de l'àmbit que sigui i estiguin en mans del partit que sigui, per tal que apliquin les polítiques que defensem, la llibertat, la igualtat i la justicia social.
Nosaltres, la JSC, som qui em d'empenyer la societat per tal de fer un món millor. I els que han de fer la política per tal que això sigui així són els polítics, siguin joves o no.
Jo no m'he presentat mai a unes eleccions com a JSC, sinó com a PSC. Però com a membre de la JSC, sé quines són les polítiques que ens calen als joves per canviar el món, i faré tot el que sigui possile per tal que el PSC les accepti com a seves.
Salut i República
No me vengas ahora de ingenuo Oriol... los puestos existen y sabemos que la gente que los ocupan muchas vecen lo hacen de manera absolutista
No és ingenuïtat, sinó diferenciar primer de tot entre càrrecs del PSC i de la JSC.
Però recordo que estem en una societat amb democràcia reprentativa, i que per tant es càrrecs tenen uns manaments, en general, i periodicament es van regulant. Per això existeixen les eleccions en l'àmbit de les administracions i els informes de gestió i els congresos en els partits polítics. Si no ho has fet com se't va demanar, al carrer. I això és aplicable tant a la política com als sindicats, entitats, ONGs i associacions de veïns.
Per més que també crec que necessitem una democràcia més participativa, no volguem confondre'ns amb règims anarquistes o soviètics, ja que nosaltres som socialdemòcretes. I això sí que és ingenuïtat.
Salut i República
Totalment d'acord Laia. Molt bon article,
David
Tots sabem com "treballen" la JSC, si es q treballen i amb quin objectiu ho fan... millorar les condicions de vida del jovent? Ho dubto, sn mireu com està la ciutat de l'Hospitalet i en sereu conscients...
Publicar un comentario
<< Home